Textos de presentació i recepció del Dia del Biòleg 21/04/2023
Cristina Junyent és doctora en Biologia per la UB i té un màster de divulgació de la ciència per la UPF. Des del 1989 es dedica a la divulgació científica. Ha creat el seu itinerari professional en una àmplia diversitat de formats. Ha fet de redactora i editora de textos. En destaquem l’obra Biosfera. El llibre “Viatge als Orígens” amb Jaume Bertranpetit, premi Estudi General per la Universitat de València i editat per Bromera. Amb il·lustracions de Cristina Losantos ha publicat dos jocs de llibres per a nens; el 2019 “El cos humà, per dins i per fora“, que va obtenir el Book Latino Award, de Califòrnia i ha estat editat en 12 llengües; i el 2021, “Tots som parents, tots som diferents“, que van rebre el Premi de Divulgació de la Societat Catalana de Biologia. En 2022, des de les publicacions de l’Abadia de Montserrat li van encarregar Fugir de les tenebres. Ciència i ciutadania després de la pandèmia.
Ha escrit per diversos diaris i revistes; ara col·labora periòdicament a El tatano i a Nació Digital. Ha treballat per la televisió, en el programa REDES, de TV2, i Einstein a la Platja, de BTV. També ha col·laborat en diversos programes de ràdio i encara fa ràdio comunitària de barri. Quant a institucions, ha divulgat la recerca de la Universitat Pompeu Fabra, el CREAF i la Reial Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona (RACAB). El seu compromís l’ha fet participar en entitats professionals i culturals.Va crear i dirigir la Fundació Ciència en Societat; per a la promoció i l’estímul de la cultura científica, des d’on va liderar projectes sobre evolució i història natural per posar en valor la diversitat tant humana com de la ciutat. Durant 14 anys va organitzar els Cafès Científics a la Casa Orlandai, prova que la ciència de frontera es pot dur a un centre de barri.
***
Bona tarda, en primer lloc vull agrair la persona del Col·legi de Biòlegs que es va fixar-se en mi i va reconèixer la meva trajectòria. Vull fer-li saber que em sento molt honorada. Si a algú dec aquest moment dolç és, en primer lloc, als meus pares; no tant per haver-me concebut, que també, sinó perquè sense el seu suport, no hagués pogut traçar aquesta trajectòria professional. Espero que allà on siguin se sentin satisfets i ja no els resti cap dubte que fer de biòleg no és tan calamitós.
També he d’agrair la infinita paciència del meu company que em suporta i tantes vegades em nodreix!
I malgrat la feina solitària, he de recordar la major part de persones que he trobat fent camí. D’elles he aprés i entre totes he crescut. Les més importants són aquí i els agraeixo que hagin vingut. També agraeixo la meva família i els amics que m’han volgut acompanyar aquest dia important per a mi.
En els anys que duc fent una feina que gairebé no té nom, he mirat de comprendre els científics, digerir com funciona el món i explicar-ho a altres persones perquè tinguin una opinió raonada. Tot i això mirant de no trivialitzar. Si alguna lliçó he après és que «el missatge que no arriba» ha comportat un esforç perdut.
Traduir llenguatge i conceptes que poden semblar críptics a persones no llegues és una feina divertida, però precaritzada. I, tot i que cada cop es valora més, de vegades el camí ha estat pedregós. Algunes vegades m’he arribat a sentir desemparada tant en l’aspecte professional com el laboral, crec que és justament al col·legi on ho he de dir. Ara bé, he de reconèixer que finalment, i sobre tot, poder aprendre coses noves cada dia ha estat molt gratificant.
Voldria aclarir que, quan anava fent camí, no mirava gaire endavant. Tenia clar que el meu propòsit era «La promoció i l’estímul de la cultura científica», el que va ser lema de la fundació que vam crear entre alguns també presents. Ara que m’heu fet mirar enrere, penso, que potser sí té un sentit. Però, com deia Chaplin: «Tots som aficionats», així em sento encara. Aficionada.
Tot i això, i malgrat la situació precaritzada, encoratjo altres biòlegs i científics en general que s’animin a fer de divulgadors; resta a fer molta feina i molt important. Només per reflexionar, moltes de les lleis tenen a veure amb la ciència. A diferents països europeus i als Estats Units (això sí, segons el president), els polítics tenen gabinets on desenes o centenars de científics i comunicadors són consultats abans de prendre decisions o redactar lleis. Aquí, en el millor dels casos, es financen activitats de divulgació, confonen iniciatives polítiques amb política científica.
En resum, agraeixo als col·legues del Col·legi de Biòlegs aquest premi tan dolç a la trajectòria professional. Potser ara caldria que em retirés, no fos que ho espatllés!
