Per què aquest nom?
El que fa diferent d’una altra a una persona que fa ciència, no és més que la forma d’observar el món.
Aquesta frase és la que ens va donar la clau pel nom. En aquesta secció, mes a mes exposarem les eines que es fan servir a diversos llocs del món i aquí mateix, per explicar com miren el món les persones que fan ciència.
Quan va començar aquesta forma de mirar el món?
Podríem dir que és un altre llegat dels grecs. Carl Sagan, en la magnífica sèrie Cosmos (i en el llibre del mateix nom) exposa un escenari de quan i perquè va començar aquesta manera de mirar el món.
Durant la major part de la història de l’espècie, els humans estaven convençuts que l’univers és un titella els fils del qual mouen un o més déus no vistos i inescrutables.
Però al 2.500 aC, a la Jònia es va donar una circumstància que va fer canviar la forma de pensar. La Jònia era un regne d’illes, prou a prop unes d’altres per generar diversitat però no un aïllament total.
Hi havia una gran diversitat de sistemes polítics, cap dels quals imposava un pensament únic, i cap d’ells considerava prioritari potenciar la superstició. A més, els jonis no vivien al centre del món (com els xinesos contemporanis seus) sinó en una cruïlla de rutes marítimes. I força concorregudes. Així, doncs, el poder polític el tenien mercaders que promovien la generalització de la tecnologia que afavoria el seu comerç.
A la Jònia es va donar una generalització de l’alfabet fenici, fàcil de fer servir, amb la qual cosa, es va generalitzar l’alfabetització de la població. L’escriptura va deixar de ser monopoli de sacerdots i escribes.
Imaginem ara un escenari quotidià. Al capvespre. Desprès de la jornada, en una taverna, davant d’una gerra de cervesa comentant els incidents del dia: mal temps, vent, bonança… uns atribuirien els incidents a Marduk, el déu babiloni; altres a Zeus, el grec; els fenicis, a algú del seu panteó… En un entrellat social com el joni, un podria pensar que els déus dels altres eren inventats. Però, per què no tots? I si comencem a comprendre el món sense la intervenció sobrenatural?
Aquest escenari va conduir a creure que a la natura hi ha unes regularitats que permeten de revelar els seus secrets, no és totalment impredecible. Potser els objectes estaven fets amb àtoms, potser els éssers humans i altres animals provenim de formes més simples, potser les malalties no eren produïdes per dimonis o déus, potser la Terra només és un planeta que gira entorn del Sol. Potser les estrelles estan molt lluny de nosaltres… Aquesta va ser la revolució que va crear el Cosmos del Caos.
I així va començar una nova forma de mirar el món. Va ser la pr`menæ revolució científica en la història de la humanitat.
Què és fer ciència?
La Ciència és el conjunt de coneixements objectius sobre la natural, la societat i l’espècie humana i el seu pensament.
És objectiu perquè comporta observar, experimentar i comprovar.
No és el que l’home de ciència creu el que el fa diferent de la resta dels homes, sinó com i per què ho creu. Les seves creences són experimentals, no dogmàtiques; estan basades en l’evidència, no en l’autoritat o en la intuïció.
Bertrand Russell (filòsof britànic, 1872-1970)
Raons per conèixer
En els moments de la Il·lustració, o, menys general, quan el públic coneix ciència s’han produït canvis en la vida dels ciutadans. Fora del camp científic.
D’una banda els descobriments científics han produït canvis filosòfics. Més enllà dels avenços en astronomia, l’Eppur si muove de Galileu, va comportar un desplaçament de la concepció de l’espècie com a centre de la creació. Charles Darwin va rematar: va situar l’espècie en l’escala zoològica, com una forma més de vida. Independentment que, com diu Theodosius Dobzhansky (genetista ucraïnès, 1900-1975) ‘res té sentit en biologia si no és sota el prisma de l’evolució. Així doncs, els descobriments científics són un guany del món occidental.
En termes més pràctics, els descobriments científics afecten la vida dels ciutadans. Quan es va conèixer l’existència del microcosmos, es va arribar a canvis en la higiene pública i privada i es va millorar la qualitat i l’esperança de vida. Recordem Leeuwenhoek, Líster, Pasteur, Koch…
D’una altra banda, els curts de vista no haguessim sobreviscut en altres temps; altre temps malalts crònics, com ara els diabètics, amb el control poden dur una vida normal.
També, els descobriments científics generen debat. El primer gran debat públic sobre mediambient va ser generat el 1960 per la publicació del llibre Primavera silenciosa, de Rachel Carson (biòloga americana, 1907-1964). En el llibre mostrava que l’ús extensiu de DDT, que evitava plagues que malbarataven conreus, matava indiscriminadament altres insectes i, en conseqüència, els ocells insectívors. Va ser el llibre de capçalera dels primers moviments ecologistes.
Raons per comunicar
Pel que fa als científics, en primer lloc, gran part de la recerca es fa amb diners públics. Segons l’eurobaròmetre les persones estan molt interessades (35%) i relativament o moderadament interessades (49%) pels camps científics; així doncs, el total és del 84%. Només un 16% dels ciutadans europeus es confessen completament indiferents als avenços científics. Així, doncs, el públic vol conèixer els avenços científics.
D’una altra banda, raons egoistes fan plantejar els científics de sortir als mitjans: si ho aconsegueixen, és probable que hi hagi més inversió pública (o privada) en el seu camp. Es va demostrar en la campanya que va fer la NASA parlant d’un meteorit de Mart que segurament tenia restes de vida. Va fer que Clinton (polític americà, n. 1946) en la seva segona campanya a la reelecció per a la presidència es va comprometre públicament i fruit d’això va ser la Mars Pathfinder. Tot i que encara els científics no veuen recompensats en el seu currículum els esforços que dediquen a la transmissió de coneixement.
No oblidem tampoc que molts científics tenen genuí interès altruista per comunicar els resultats de la seva recerca.
Pel que fa a la ciutadania, raons per informar-se sobre ciència també n’hi ha d’egoistes i d’altruistes. D’una banda, cada cop depenem més de la tecnologia, per tant, és útil saber interpretar informació sobre ciència i tecnologia. D’una altra banda, públic més instruït regula millor les responsabilitats i les decisions individuals.
