El patrimoni d’una societat passa per preservar-ne la història. En el cas de la memòria històrica de la medicina, la dimensió és superior, perquè la medicina apel•la la part més íntima de la persona, de la comunitat. Així, els esforços que es fan per mostrar la història mèdica del nostre entorn, són sempre benvinguts.
Ja fa anys que entre el Museu d’Història de la Medicina i el Col•legi de Metges de Barcelona s’organitzen activitats adreçades a promoure el coneixement de la tasca mèdica dels nostres metges.
Fins fa poc, l’exposició ‘Protagonistes de la medicina catalana de la primera meitat del segle XX’ que hi va haver al col•legi de metges ens presentava els personatges que van obrir camins i que van crear escola, des de finals del segle XIX fins a mitjans segle XX. Un dels metges que estava durant la guerra a Barcelona era Josep Trueta. Com a traumatòleg va posar en marxa el mètode de Winnet Orr, que proposava realitzar un drenatge a la ferida i desprès immobilitzar el membre amb una escaiola. Gràcies a la seva formació, per exemple, van poder ser pal•liats en part els estralls causats pels intensos bombardejos a Barcelona durant la guerra civil. Malauradament, Trueta, com molts altres, van haver de marxar després de la guerra. Hi va haver una veritable diàspora: Trueta va anar a Oxford, Pi i Sunyer a Veneçuela, Aiguader a Mèxic…
De la seva història podreu saber-ne més si aneu a veure l’exposició ‘Metges catalans a l’exili’ ara al vestíbul del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona, inclosa dins les activitats de Barcelona ciència 2007.
