A una mitjana de 90 paraules per minut, 35 pàgines per dia i prop de 10 llibres l’any, Isaac Asimov en va arribar a escriure més de 500. Molts d’ells de divulgació científica.
Gràcies a la seva capacitat expositiva, molts de nosaltres vam comprendre les reaccions metabòliques de la fotosíntesi; processos històrics, com la caiguda de l’imperi romà, i un possible pensament androide que seguís les lleis de la robòtica.
Ara bé, en el temps que Asimov escrivia, no estava ben vist que els científics escrivissin llibres de divulgació. I el juliol de 1958, Isaac Asimov va ser acomiadat de la universitat de Boston. Ell mateix va manifestar que preferia ser un excel•lent escriptor científic, per comptes d’un investigador mediocre.
Tampoc Carl Sagan ho va tenir fàcil. Al principi de la seva carrera, l’acadèmia no veia compatible fer recerca i divulgació alhora. Finalment, va quedar clar que sí podia ser compatible. I en compaginar recerca i divulgació hem pogut situar el nostre planeta en el Cosmos. Afortunadament, ara els científics que volen comunicar ho tenen més fàcil. I hem pogut seguir debats evolucionistes gràcies a llibres com ara El polze del Panda, de Stephen Jay Gould, i El gen egoista, de Richard Dawkins.
Comprendre el paper de la ciència en la cultura d’una societat, vol dir afavorir que els científics escriguin i no penalitzar aquesta tasca. I també oferir llibres a la ciutadania. A Barcelona, s’ha entès el paper que els llibres de ciència juguen en la cultura general. Així, la biblioteca del districte de la Sagrada Família, que està previst que s’obri a l’abril, s’especialitzarà en llibres de ciències.
Editorials amb col·leccions de ciència
Omnis cellula
Edicions Bromera, col·lecció sense fronteres
Rubes editorial
Alianza editorial
Tusquets editores, col·lecció Metatemas
Editorial Crítica, colección Drakontos
