Com a espècie jove, els humans compartim una bona part del material genètic. Ara bé, hi ha una petita part que ens fa únics. I aquesta característica pròpia és la que aprofita la genètica forense. Quan en l’escena del crim es troba una mostra biològica, la identificació individual presenta pocs dubtes. Tanmateix, ha permès de seguir el rastre en situacions complexes, com ara casos de paternitat, infeccions massives, la identificació d’Anastàsia o les restes trobades en les fosses de la memòria.
