Print Friendly, PDF & Email

En la història de les poblacions humanes, conèixer els fenòmens naturals va permetre comprendre el funcionament de la natura. Els moviments del Sol i de la Lluna, que organitzaven la vida quotidiana, van donar pas a la creació de  calendaris. Comprar i vendre bestiar va propiciar l’aparició de l’escriptura. Guarir les ferides i malalties, al coneixement mèdic. Més endavant, a mesura que el pensament metòdic i la tècnica anaven avançant, vam anar coneixent fenòmens que no podíem ni veure, com el món dels microbis. Parlarem de persones i de fets, que van ampliar el coneixement sobre moviment dels astres, l’estructura de la biodiversitat o el funcionament del nostre organisme, entre altres. I tindrem en compte les aportacions femenines i locals que van revolucionar la comprensió dels fenòmens naturals i influir en el pensament de la societat.

  1. L’evolució del coneixement científic. Al llarg de la història, el pensament científic ens ha permès de conèixer els fenòmens naturals del nostre entorn i fer-nos-ho a la nostra mesura. Hem augmentat l’esperança i les condicions de vida, i hem obtingut un pensament crític. Quins han estat els punts crucials en la història del coneixement científic?
  2. El món en què vivim. El Sol i la Lluna, cadascun en la seva mesura, condicionen la nostra vida. Conèixer les seves variacions lligades al pas del temps, va afavorir la creació de calendaris. Ara bé, que la Terra tingui una sola Lluna, ens ha fet creure que érem el centre de l’Univers. I també que té més efectes sobre nosaltres dels que en realitat té, que són molts, perquè sense la Lluna no hi hauria vida sobre la Terra.
  3. Els humans en la natura. En la classificació dels éssers vius els humans hi vam tenir cabuda, però no va ser fàcil d’acceptar que estem inclosos en l’escala zoològica. Quina repercussió social va tenir aquesta revelació? Com va ser acceptada entre la comunitat científica europea i local? Quins altres descobriments va afectar l’allunyament dels humans moderns dels nostres avantpassats?
  4. El coneixement del cos humà. De sempre els humans han intentat guarir les malures que els afectaven. Així han après el funcionament del cos humà. Tant el primer coneixement anatòmic i fisiològic, com el posterior coneixement dels microorganismes, els estudis cel·lulars i genètics, tots han contribuït a la millora de la nostra vida. Quina va ser la aportació de Barcelona?
  5. El coneixement del cervell humà. El cervell humà és fruit de l’evolució, com la resta del nostre cos. Indubtablement és diferent del dels altres animals; però, fins a quin punt tenim restes de parents en el fons de la nostra moral i ètica? On acaba el cervell? No oblidarem el paper dels descobriments de Cajal a Barcelona en la història de la neurociència.
  6. Barcelona, pol de ciència. Què és això que anomenem ciència? Què fa diferents els científics de les altres persones? Com es fa recerca? Com es reconeix la recerca? Barcelona ha tingut diversos moments esplèndids en la història de la ciència, durant la il·lustració o l’anomenada edat de plata de la recerca. Quin és l’estat actual? Per què cal invertir en recerca?
  7. El potencial de la cultura científica. Conèixer ciència ens aporta eines i mètode per a comprendre el món i tenir un pensament crític. En alguns moments de la història, la transmissió del coneixement ha estat una obsessió personal o col·lectiva, però difícilment institucional. Des de mitjan segle XX, hi ha hagut iniciatives polítiques per afavorir la cultura científica de la ciutadania. Quines són?

inscripcions aquí a partir del 14 de desembre