Collserola es troba a la banda nord oriental de la península Ibèrica, a la Mediterrània occidental. Això li confereix un ambient i una vegetació molt especials.
D’una banda, Collserola gaudeix de l’aire marítim de llevant, i d’una altra, resta protegida de la tramuntana freda i seca del nord pels Pirineus. Aquesta situació li confereix condicions favorables per a què s’hi desenvolupin plantes de l’Europa humida. També s’hi troben espècies xeròfites mediterrànies i algunes espècies africanes.
La disposició orogràfica de la serra permet una varietat de paisatges vegetals molt notable, i es formen illots diversos en funció de l’orientació, la humitat i el pendent. Tot i que els especialistes consideren que un bosc natural no ho és fins que no han passat 250 anys sense cap acció humana, i malgrat ser envoltada per zona urbana, la boscúria de Collserola no està gaire malmesa.
Tota aquesta varietat d’hàbitats en una situació d’aïllament fa que la diversitat de Collserola sigui elevada. La seva proximitat a Barcelona, amb la tradició universitària i l’impuls del Parc de Collserola, fan que hi hagi força estudis sobre la història natural de la zona. De manera que disposem de bones dades que la ciutadania pot consultar lliurament.
També hi juguen un paper primordial el plaer de conèixer una zona propera a la metròpoli, desconeguda en gran manera per la ciutadania, i la necessitat de preservar-ne el patrimoni natural.
Collserola té moltes lectures, aquesta n’és només una, esperem que us endugueu a casa com és la serra i quina diversitat allotja.
Barcelona, tardor de 2008
Cristina Junyent
Fundació Ciència en Societat per a la Gimcana Biodiversa feta en col•laboració de Societat Catalana de Biologia i Parc de Collserola
