Una de les teories actuals que explica perquè els humans moderns vam arribar a tenir un cervell set vegades més gran que el dels altres mamífers l’atribueix a la ingesta de peix. Postula que els àcids insaturats omega-3 ajudaren en el procés de mielinització de les neurones.
Coincidentalment, ara hi ha la tendència a augmentar el consum de peix blau, sobre tot, com a font de proteïnes, vitamines, minerals i pels esmentats omega-3, ja que redueixen el nivell de colesterol en sang. Ara bé, fins que no van ser descobertes les propietats dels omega-3 el peix blau era desaconsellat en dietes baixes en calories.
D’una altra banda, els mariscs filtradors i els peixos carnívors acumulen més elements pesants: el peix gran es menja el xic. Un dels elements és el mercuri, que comporta un discret risc per a la salut en nens i en dones embarassades. Per això, hi ha qui recomana no menjar-lo en aquestes circumstàncies.
Davant de tot això, què ha de pensar el consumidor? Potser moure’s entre el poc i el massa, i conviure amb la incertesa perquè el risc zero no existeix.
Segons dades del Ministerio de Sanidad y Consumo cada espanyol menja cada any uns 31 quilos de peix. Per sobre de la major part dels països europeus, però molt per sota de les dades del Japó.
Aquest augment del consum de peix ha fet que es multipliquin els intercanvis internacionals i la presència en el mercat de peixos de diverses procedències. I justament la poca claredat d’algunes procedències fa que quan alguns consumidors ens trobem davant d’un plat de sashimi de tonyina o de perca del Nil, pensem: ‘I aquest, com ha arribat fins aquí?’
Docosahexaenoic acid and human brain evolution: missing the forest for the trees – Stephen C. Cunnane British Journal of Nutrition (), 97: 1021-1022 Cambridge University Press doi:10.1017/S0007114507669220
Recomanem
Consuma seguridad
Instituto Nacional del Consumo
Greenpeace
World Wildlife Fund
MedlinePlus, Alimentos y Nutrición
