La pandèmia de la COVID19 va trastocar les nostres vides, des de la Casa Orlandai i Ciència en Societat vam pensar de parlar-ne i debatre amb una mirada comunitària.
Per aquesta raó, els Cafès Científics i Les Veus de la República vam programar tres sessions conjuntes: sobre la superposició de crisis, la climàtica, l’energètica i ara la sanitària, la traçabilitat de la pandèmia a través de les dades i les vacunes. Com la fórmula va funcionar i en vam trobar sentit, seguirem.
Dimecres 25 de gener de 2023, a les 19h
La minvant formació en ciències, un risc per a la democràcia?
Tant les matèries de caire científic com les de pensament filosòfic, són matèries i continguts que promouen el pensament crític, és a dir, que ensenyen a pensar. Aquesta transformació educativa no està absenta de debat, ja que en la recerca de l’equitat i la igualtat d’oportunitats, continguts i pensament crític poden ser alguns llençols perduts en el camí. És evident que el nostre sistema social i polític, basat en les democràcies liberals on la sobirania popular es plasma en l’elecció dels representants, requereix d’una població amb capacitat de raciocini i de pensament crític, i així evitar que floreixin els pensaments “alternatius” i basats en pseudociències i post-veritats.
Ens qüestionarem:
– Aquesta transformació educativa en la que estem immerses garanteix que la població sigui alfabeta en coneixement científic?
– I en pensament crític?
– Quines són les propostes per evitar que la minvant formació en ciències en els currículum posi en risc la democràcia?
Comptarem amb:
Marina Mir, biòloga, docent jubilada i promotora de l’educació ambiental.
Gregorio Luri, filòsof, pedagog i assagista
Modera Cristina Junyent.
Enllaç a Les Veus de la República amb àudio.
Dimecres 20 de gener 2021, a les 19h
La cursa per la vacuna contra el SARS-CoV-2
De totes les vacunes que darrerament estan en tràmit aprovades o bé, quines són les llums i ombres? Per què les presenten en notes de premsa i no en revistes científiques? Com canviarà la recerca l’experiència de la covid-19? Per què han de fer-se dues aplicacions? Les presses han fet créixer la desconfiança? Com pot ser l’adaptació d’una població semi-immunitzada? Podem pensar de manera real en una immunització de ramat, sigui de forma natural o induïda? Com són les vacunes?
S’ha explicat bé el desenvolupament de la vacuna per a la covid-19 per a que les persones es vacunin per al bé comú? Hauria de ser obligatòria? Hauria de ser un requisit per a algunes activitats? Què ha d’imperar? La salut pública? El bé comú? L’interès personal? Podria ser un requisit per entrar a llocs determinats: un avió, una feina, un teatre? Pot haver-hi un risc d’estigmatització? En quin moment podrem pensar en retornar a una vida sense limitacions i distanciament?
Lluís Ruíz-Ávila, biòleg, director General a Leukos Biotech SL y a RUTI IMMUNOTHERAPEUTICS SL, empresa espanyola que desenvolupa una vacuna contra la covid-19 i d’altres infeccions víriques respiratòries
Josep Lluís Martí, Professor de Dret a la Universitat Pompeu Fabra i investigador al Global Democracy Research Project
Dimecres 20 de maig 2020, a les 18:30
La crisi sanitària causada per la COVID19 està tenint efectes devastadors en l’economia i benestar de la població. I està connectada amb la globalització i el canvi climàtic. Què serà més mortal en el futur, la COVID19 o l’escalfament global? Abans de la crisi, ja vivíem en emergència climàtica i energètica. La crisi sanitària ha fet que les decisions dels governs a tots els nivells, locals, nacionals i supranacionals balancegin salut i economia. Però es troba a faltar el tercer component: el canvi planetari.
Mariano Barriendos. Doctor en Geografia i Història. Professor d’Història Moderna i les seves línies de recerca són la Paleoclimatologia, la reconstrucció d’episodis meteorològics extrems i riscos naturals. Presentació.
Antonio Turiel. Doctor en física teòrica, treballa com a científic a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i responsable del blog “The Oil Crash“.
Dimecres 10 de juny 2020, a les 18:30
La traçabilitat de la pandèmia amb les dades, possibilitats i riscos
Ens enfrontem a un virus nou, del que no podem predir el comportament; si amb el bon temps disminuiran els contagis, si mutarà, si es tornarà un virus estacional o si el juliol tindrem un rebrot pel desconfinament. Els ciutadans som conscients que és molt probable que apareguin noves onades d’infecció per coronavirus. I hem sentit que una possibilitat per a que aquests brots siguin més suaus és rastrejar els nous casos de forma eficaç, un repte tècnic associat a problemes ètics.
Frederic Bartumeus, investigador ICREA del CEAB -CSIC-CREAF
Karma Peiró, periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació
