El 2004, la professora Naomí Oreskes (de la Universitat de Califòrnia, San Diego) va investigar 928 articles científics que tractaven sobre el canvi climàtic global i que van ser publicats entre el 1993 i el 2003 a revistes de referència. Cada un dels articles o bé atribuïa el canvi climàtic a l’acció humana o bé no deia res sobre les causes. Per contra, el 53% d’una mostra equivalent d’articles a revistes no revisades per científics suggereix que l’impacte del humans en el canvi global no està demostrat. I va publicar la seva recerca a la revista Science.
Al documental Una veritat incòmoda, Al Gore atribueix a aquesta diferència percentual que hi hagi encara massa ciutadans i polítics que no creguin en el canvi climàtic global.
Tot i la relació entre declaracions d’escèptics del canvi climàtic i grans empreses energètiques, hi ha una altra causa que provoca aquesta diferència què opina la classe científica i què percep la ciutadania. Quan hi ha un debat públic sobre un tema científic, es convida a un representant de cada una de les posicions encontrades. Però no arriba clarament que cada opinió no representa el 50% dels especialistes.
Si voleu comprendre la posició de la comunitat científica davant les dades que expliquen el canvi climàtic, suggerim que seguiu les conferències de l’Aula d’Ecologia, organitzades pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l’Ajuntament de Barcelona, que tenen lloc els dimarts a les 19:30 a la casa Elizalde, fins al 24 d’abril.
