Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya una malaltia emergent és aquella de nova descripció o reconeguda com a nova en zones on no existia o s’havia eradicat. Moltes d’elles són d’origen animal i han aconseguit saltar “la barrera d’espècies”.
Quins vectors hi ha a la ciutat i que es fa per evitar riscos sobre la població ? Alguns animals són “millors” transmissors que altres? Nosaltres com a ciutadans i ciutadanes què podem fer?
T’esperem a Vil·la Urània per respondre totes aquestes preguntes!
Participaran:
Acadèmia: El vessant ecològic de l’epidemiologia, Jordi Serra-Cobo (IRBioUB), doctor per la Universitat de Barcelona. Creà i dirigir el Centre de Recerca en Infeccions Víriques Illes Balears. És investigador distingit de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat. Dirigeix un equip de recerca en ecoepidemiologia que estudia la dinàmica dels virus zoonòtics en els reservoris animals. Actualment participa en l’estudi dels reservoris dels virus dengue i Zika a la l’Amazones i en el projecte CONVAT per posar a punt un biosensor que diagnostiqui coronavirus. Els resultats de les recerques han estat publicats i presentats en nombrosos articles i congressos científics nacionals i internacionals.
Gestió: El control de plagues. Tomás Montalvo, biòleg, membre del Servei de Vigilància y Control de Plagues Urbanes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Responsable del Programa de vigilància i control de mosquits, així com del Programa de zoonosis transmeses per vectors. Investigador del «Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBER) de Epidemiología y Salud Pública (Instituto de Salud Carlos III)», dins el programa de prevenció, vigilància i control de malalties transmissibles.
Ciència ciutadana: Quin paper hi pot jugar la ciutadania en la previsió? Frederic Bartumeus, professor d’Investigació ICREA al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i al CREAF. Lidera el Grup d’Ecologia Teòrica i Computacional. Ecòleg interessat en qüestions relacionades amb l’ecologia espacial, com ara el comportament i moviment animal o els fenòmens d’invasió i dispersió biològica. La seva recerca usa nous mètodes quantitatius i de participació ciutadana mitjançant l’ús de noves tecnologies (Internet, telèfons mòbils, xarxes socials) per tal de quantificar processos d’invasió biològics, el risc de dispersió de malalties transmeses per mosquits, o l’impacte de la mobilitat humana i els patrons de contacte en la transmissió de malalties.
Més informació
El fascinant món dels ratpenats, amb Jordi Serra-Cobo (09/12/2020)
Més que rates i coloms, amb Margarita Parés (20/05/2010)
Mosquito Alert, amb Frederic Bartumeus (19/10/2017)
La traçabilitat de la pandèmia amb les dades, possibilitats i riscos, amb Frederic Bartumeus i Karma Peiró (10/06/2020)
Tots els debats del cicle Barcelona a tres bandes en el context del canvi global
Imatge portada: wikimedia commons, domini públic.
