Moderació taula: Cristina Junyent, Fundació Ciència en Societat (articles sobre contaminació)
Presentació aquí

Acadèmia: Xavier Querol, Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Agua (CSIC) i RACAB. Presentació.
Que comporta la contaminació en la salut dels ciutadans? i com es pal·lia?

RESUM: No cal parlar més de les malalties i morts que provoca la contaminació, ja més que demostrat. Tot i els estudis científics, els valors de partícules de l’aire estan per damunt dels màxims establerts per llei, que al seu torn són per damunt de les recomanacions de la OMS. Barcelona no n’és una excepció.
Xavier va participar en el projecte AIRUSE, que proporciona mesures realistes a les autoritats nacionals dels estats d’Europa meridional per a millorar la qualitat de l’aire de les ciutats. Atès que el trànsit és el responsable de la contaminació atmosfèrica, el que cal és reduir el nombre de vehicles i fer-los menys contaminants.
Així les solucions passen per implementar la zona de baixes emissions, les taxes d’entrada a les ciutats i fer coincidir les hores de repartiment quan bufa la brisa; alhora, millorar el transport metropolità (xarxa d’autobusos), establir pàrkings dissuasius a la perifèria i ajudar a canviar la flota de transport per una d’híbrida i elèctrica. També cal redistribuir els usos de la ciutat amb superilles i enverdir la ciutat.
Moltes d’aquestes mesures han estat exitoses a altres ciutats. Si s’ha aconseguit a Milà, per què no a Barcelona?
Entrevista a Xavier Querol per Antoni Bassas (28/09/2019).

Gestió municipal: Salvador Rueda, anterior director de l’Agència d’Ecologia Urbana.
Com pot la planificació de la ciutat mitigar la contaminació?

RESUM: Salvador ens aclareix que el problema no són els cotxes, sinó la quantitat de cotxes. Des de l’Agència d’Ecologia Urbana -de la que fins fa dos dies n’era director- van implementar el model de superilles, que té més beneficis que no pas aïllar el vianant de l’exposició al vehicle, li permet recuperar espai i recobrar la qualitat de ciutadà. El model de superilles de Barcelona és copiat per altres ciutats, com ara Nova York.
La xarxa ortogonal d’autobusos, planificada perquè tingui àmbit metropolità i per absorbir un 50% més del que absorbeix ara, de manera que facilita el transport públic a la ciutat i l’àrea metropolitana, per minvar el nombre de vehicles.
La planificació de les superilles i la xarxa ortogonal d’autobusos va començar el 1987, és des de fa deu anys que es posa en marxa; altres ciutats, com Vitòria, van canviar la xarxa d’autobusos en una nit. Per què altres ciutats ho poden fer i aquí els polítics no són prou valents?
Si traiem vehicles que no fan falta tindrem menys soroll, guanyarem espai i, de retruc tindrem menys contaminació. Augmentar la qualitat urbana és augmentar la qualitat de vida.
Carta per a la planificació ecosistèmica de les ciutats i metròpolis.

Ciutadania: Olga Margalef, Plataforma per la Qualitat de l’Aire.
Quines accions bottom-up pressionen l’administració pel benestar i la salut dels ciutadans?

RESUM: De fa dècades la qualitat de l’aire de Barcelona està per damunt del que marca la llei, i la llei per damunt del que recomana la OMS.
Dades sobre la qualitat de l’aire a Catalunya.
Nivells de contaminació atmosfèrica a les escoles de Barcelona.
Si es coneix el problema i es coneixen les solucions, per què no es prenen les mesures polítiques que correspon? Potser perquè no hi ha prou pressió pública. Els ciutadans hem de reclamar mesures als polítics que millorin la qualitat de l’aire.
La zona de baixes emissions que s’implantarà a la ciutat de Barcelona a partir de gener de 2020 no és suficient; els models apunten que la solució és rebaixar molt més la quantitat de vehicles. L’experiència d’altres ciutats fa palès que la solució és implementar un peatge per entrar a la ciutat, una taxa per contaminar. La Plataforma per la Qualitat de l’Aire ho demana.
Ara al menys es parla del dret a la salut, als espais urbans de joc i de lleure; l’augment d’espais lliures de cotxes que poden ser enverdits disminueixen les malalties i mitiguen el canvi climàtic. Va tot lligat.
Cal una entesa de les administracions; un pacte entre els partits que vagi més enllà de la visió de la visió a curt termini que provoca la por a perdre vots.
Olga ens demana compromís i participació, no només amb signatures. Eixample respira.
Entrevista a Olga Margalef a la revista Opcions (04/07/2018)

Convocatòria:
dimecres 4 de desembre a les 18h
Centre Cívic Vil·la Urània, carrer Saragossa, 29
Inscripcions des de 15 dies abans: aquí. TANCADES

Recomanem: Líquens de Barcelona
Jornada de Santa Llúcia 2014: Cap a la millora de l’aire a Barcelona
Conferència deliberativa: La qualitat de l’aire a Barcelona

Tots els debats del cicle Barcelona a 3 bandes en el context del canvi global