Hivern: Experiments de laboratori
La velocitat a què avança el coneixement en biologia és espectacular, com ho són les troballes. Aquest trimestre el dediquem a comprendre altres tècniques de recerca revolucionàries, com a continuació del trimestre anterior. Com s’estudien les molècules per, en darrer terme, podrien millorar la nostra salut?
Dimecres, 19 de gener. L’estructura 3D de les proteïnes. Salvador Ventura, Institut de Biotecnologia i Biomedicina, UAB
Les proteïnes són els components més versàtils del nostre organisme. Fins fa poc, en coneixíem la funció, i que si perdien la seva estructura en l’espai deixaven de ser funcionals. Però no es podia veure la seva estructura en tres dimensions. Quines imatges ens permeten de comprendre el funcionament de les molècules més actives del nostre organisme?
ATENCIÓ: el cafè científic del 16 de febrer s’ajorna, donarem data de la nova sessió. Disculpeu les molèsties
Dimecres, 16 de febrer. Seguir el rastre de les molècules. Oriol Gallego, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, UPF
Per a seguir el camí que fan les molècules que intervenen en els processos que tenen lloc en el nostre organisme, ja fa temps que es fan servir tècniques de fluorescència. Un dels processos més importants és l’intercanvi de molècules entre les cèl·lules i amb el medi extern. Com es pot veure aquest tràfic ajudant-se de la fluorescència?
Dimecres, 16 de març. La comunicació entre neurones. Esther Gratacós-Batlle, Laboratori de Neurofisiologia de la UB
Les neurones són cèl·lules que es comuniquen per un procés que s’anomena sinapsi. En els darrers anys s’estan descobrint nous elements que hi intervenen. Determinar el paper de cadascun d’aquests elements pot ajudar a conèixer com funciona el sistema nerviós i avançar en el tractament de malalties neurodegeneratives.
Primavera: L’evolució humana, 150 anys després de Darwin
Enguany fa 150 des de la publicació de The Descent of Man, and Selection in relation to sex, de Charles Darwin. Juntament amb L’origen de les espècies i Les expressions dels homes i els animals van ser els tres llibres crucials que van posar la reflexió darwiniana, no només en l’evolució sinó en la pròpia de la nostra espècie. Per això ens aproparem a la nostra història i els seus mètodes d’estudi.
Dimecres, 20 d’abril. Les adaptacions morfològiques que ens han fet humans, David M. Alba, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
Els humans compartim moltes característiques morfològiques amb els grans simis antropomorfs actuals, però també presentem característiques úniques relacionades amb el bipedisme habitual, la manipulació, la cognició, la dieta i el comportament sociosexual. Quin va ser l’ordre d’aparició d’aquestes peculiaritats humanes?
Dimecres, 18 de maig. Musaranyes fòssils i homínids. Marc Furió, Departament de Geologia (Universitat Autònoma de Barcelona)
Associats als jaciments paleontològics molt sovint es troben fòssil de petits mamífers com les musaranyes. Per les característiques biològiques d’aquests organismes, els especialistes els fan servir com a indicadors paleoecològics. Com són aquests organismes i per què donen tanta informació? Quines són les relacions que tenen en els jaciments on es troben homínids i humans?
Dimecres, 15 de juny. L’evidència genòmica de l’evolució humana. Francesc Calafell, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, UPF
El procés que genera la diversitat biològica, inclosa la humana, l’entenem com un arbre genealògic que relliga tots els individus i totes les espècies. El procés es pot reconstruir amb l’anàlisi del DNA antic que actualment permet de veure les branques senceres, però també hi ha hagut relacions entre les branques. Com es poden detectar?
Tardor: vertebrats, humans i respostes a l’entorn
Els éssers vius responem als canvis de l’entorn, ja siguin de llarg termini o d’un més curt. Segons el tipus que es tracti aprofitem recursos i desenvolupem estratègies diferents, ja sigui en l’entorn que trobem o en el que creem, en el que la música hi ha jugat un paper notable al llarg de la història.
Dimecres, 21 de setembre. El sexe dels peixos. Susanna Pla, Institut de Ciències del Mar – CSIC
L’evolució dels sistemes sexuals dels animals és més dinàmica i complexa del que habitualment s’assumeix. Hi ha més diversitat de que estem acostumats i la condició d’un moment canvia amb més facilitat del que es creia. En els peixos, els sistemes sexuals poden determinar la resiliència de les poblacions front els canvis naturals i antropogènics.
Dimecres, 19 d’octubre. Les singularitats dels grups humans. Elena Bosch. IBE, UPF-CSIC
Identificar què ens fa humans i comprendre les bases genètiques de la nostra singularitats són qüestions d’interès i debat continu en biologia. Mitjançant les dades genòmiques podem detectar la petjada de la selecció natural adaptativa per identificar les adaptacions del nostre passat. Com es detecten aquestes singularitats?
Dimecres, 16 de novembre. Efectes de la música en el nostre cervell. Òscar Vilarroya, Unitat de Recerca en Neurociència Cognitiva (UAB)
Des de sempre la música ha estat en l’entorn dels humans, hi ha instruments molt antics. Ara, gràcies a les noves tècniques de neurocientífiques, que ens permeten veure què passa dins del nostre cap en temps real, comencem a saber l’efecte que provoca la música al cervell i com s’organitza per expressar-nos amb ella. Cafè vinculat a la setmana sobre Bach.
Dimecres, 14 de desembre. Quines diferències ens fan humans? Esther Lizano. Institut de Biologia Evolutiva (IBE-UPF-CSIC)
En estudiar els genomes dels primats, els nostres parents més propers, es pot avaluar l’evolució de les característiques específiques dels humans, no només anatòmiques sinó també adaptatives. Per a una millor comprensió de les diferències no només s’estudia la informació genètica, sinó com es modula i com es transcriu en humans i grans simis.
