Cafès científics d’hivern
- Dimecres 20 de gener
Comencem amb unes Veus científiques, una col·laboració dels cicles Les Veus de la República i Cafès científics a la Casa Orlandai, sobre La cursa per la vacuna contra el SARS-CoV-2
Lluís Ruíz-Ávila, biòleg, director General a Leukos Biotech SL y a RUTI IMMUNOTHERAPEUTICS SL, empresa espanyola que desenvolupa una vacuna contra la covid-19 i d’altres infeccions víriques respiratòries
José Luis Martí, Professor de Dret a la Universitat Pompeu Fabra (info)
Aqui trobareu la crònica i l’enregistrament de les veus.
Altra recerca!
Com no tot és covid, de manera que també volem seguir el coneixement del món més enllà de la pandèmia. Així que hem buscat dos temes completament diferents: un d’astronomia i un altre d’història de les poblacions humanes.
- Dimecres 17 de febrer. La sacsejada de la Via Làctia, Teresa Antoja Castelltort, Institut de Ciències del Cosmos-UB-Institut de Estudis Espacials de Catalunya
En temps pretèrits, la Via Làctia va patir un impacte gravitatori tan gran, que va pertorbar les òrbites de les estrelles. Encara es distingeix l’efecte quan les mirem, com si fos arqueologia espacial. Com s’ha pogut saber? On ha quedat registre? Quan va passar? Quina és la interpretació?
Aquí trobareu la crònica i l’enregistrament del cafè. - Dimecres 17 de març. Migracions antigues a Àfrica i salut humana, Laura R. Botigué, Centre de Recerca en Agrigenòmica
Els estudis de la història de les poblacions humanes, les dades genètiques d’Europa i Nord-Amèrica han estat sobre-representats. Per contra, el continent africà, que en ser el bressol de la nostra civilització és el més representatiu de l’espècie humana i, en conseqüència, el més rellevant. Què s’ha trobat en l’estudi de diverses poblacions africanes? Es pot conèixer l’ascendència humana? Com es podria millorar la investigació en salut?
Aquí trobareu la crònica i l’enregistrament del cafè.
Cafès científics de primavera: Explorant nous camins
- Dimecres 21 d’abril. Vida a Mart? amb Ignasi Casanova, director de l’Institut de Tècniques energètiques de la UPC i assessor científic a l’exposició «Mart: el mirall vermell», al CCCB
La proximitat del planeta vermell a la Terra ha fet que durant el mes de febrer s’acostessin a mart tres missions espacials. Ha aterrat el NASA’s perseverance Mars Rover en un dels projectes més ambiciosos d’exploració del planeta vermell, perquè vol conèixer si hi va haver vida a Mart i demostrar, amb un petit helicòpter, que és possible el vol en altres planetes. Un pas crític en el camí per a fer arribar humans a Mart.
Inscriu-t’hi AQUÍ - Dimecres 19 de maig. La dinàmica dels sistemes vius, amb Jordi García-Ojalvo, investigador del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, UPF
Tots els éssers vius, des dels microbis fins als humans, estem sotmesos a la fletxa del temps. Des del cicle dia-nit fins al pas de les estacions i l’envelliment al llarg dels anys, els sistemes vius hem evolucionat per detectar, respondre i anticipar el pas del temps. Estem començant a entendre com ho fem, i com això afecta a com ens desenvolupem, com funciona el nostre cervell, i com lluitem contra les malalties.
Inscriu-t’hi AQUÍ - Dimecres 16 de juny: cafè científic amb llibre: Un verdor terrible
Com hem fet altres vegades compartim cicles de la Casa Orlandai, aquesta vegada els cafès científics es troben amb els cafès literaris per parlar sobre el llibre «Un verdor terrible», de Benjamin Labatut, publicat per Anagrama el 2020.
Mitjançant un exercici de no-ficció literària, Benjamín Labatut entrellaça descobriments científics reals amb els aspectes humans que hi van intervenir. Entre ells, el del descobriment del blau de Prússia al segle XVI i els processos que van dur a trobar el gas Zyklon B –substància que va acabar essent utilitzada als camps d’extermini. A més d’altres històries relacionades amb el món de les matemàtiques, també explora com va sorgir el debat entre determinisme i indeterminisme: «juga Déu als daus?»
Ferran Muñoz Jofre, dirigeix Els Cafès literaris a la Casa Orlandai
Presenta els aspectes més literaris del llibre.
Cristina Junyent, dirigeix els Cafès científics a la Casa Orlandai
Pinzellades sobre que el llibre suggereix en el camp de la ciència.
Frederic Udina, Professor d’estadística al Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra
Cafès científics de tardor: Experiments de laboratori
La velocitat a què avança el coneixement en biologia és espectacular. Dedicarem el trimestre a comprendre les tècniques de recerca més avançades i més revolucionàries en la recerca de frontera del coneixement. Quins àmbits exploren? Com es poden comprendre les relacions que ocórren dins l’organisme i amb altres éssers vius? Tot i ser recerca bàsica, en darrer terme, com podrien millorar la nostra salut?
- Dimecres, 20 d’octubre. És possible fer teixits humans? Marta Cherubini, EMBL Barcelona
Els microvasos són els vasos sanguinis que tenen un diàmetre inferior a 100 micres. Són els nostres primers òrgans funcionals. La xarxa microvascular s’estén dins els teixits per permetre que la sang sigui distribuïda de manera homogènia i pugui realitzar la seva funció de manera eficaç. Quan no funcionen bé es poden desenvolupar malalties.
L’enginyeria de teixits permet formar capil·lars sanguinis in vitro per a comprendre com funcionen els teixits vasculars complexos i les malalties associades. En els estudis s’han trobat respostes diferents segons les hormones que els influeixen, i, en conseqüència, segons el sexe. - Dimecres, 17 de novembre. Quan l’organisme esdevé paràsit. Silvia Sanz, EMBL Barcelona
Per al desenvolupament humà és clau que es mantinguin les funcions neurals, pel que és crucial evitar l’entrada de toxines i agents infecciosos al cervell. Per això, els humans i altres mamífers tenim el que s’anomena barrera hemato-encefàlica, una estructura selectiva que regula la permeabilitat del cervell. Tanmateix, alguns paràsits -com el de la malària- aconsegueixen travessar-la i n’agreugen la malaltia. Com aconsegueixen trencar aquest mur i esdevenir mortals? - Dimecres, 15 de desembre. Biologia sintètica. Javier Macia, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, UPF
Conèixer el genoma humà, gràcies a les tècniques avançades de laboratori i de bioinformàtica, permet pensar en modificar-lo per guarir malalties genètiques. Però abans de poder aplicar la biologia sintètica cal dissenyar els circuits genètics de cada malaltia. Com s’esbrinen els camins de les malalties?
