Cafès Científics 2020

Hivern: Estratègies de supervivència
Enguany commemorem el naixement de Charles Darwin el mes de febrer durant tot el trimestre. Proposem una sèrie de cafès dedicats a l’evolució, que parlin de les estratègies de supervivència de tres grups diferents d’essers vius: microorganismes, plantes i insectes.

• Dimecres 15 de gener. Les múltiples facetes dels microorganismes. Mercè Berlanga, Facultat de Farmàcia, UB
  Les bactèries van ser els primers éssers vius que van colonitzar la Terra. La seva ràpida multiplicació fa que puguin adaptar-se ràpidament a l’entorn i esdevenir resistents als antibiòtics. I són tan ubiqües que els éssers vius no podríem viure sense elles, formen part essencial de nosaltres mateixos.
• Dimecres 19 de febrer. Les estratègies desapercebudes de les plantes. Àngel Romo, Institut Botànic de Barcelona, CSIC-BCN
  Com a organismes arrelats a terra, els vegetals han desenvolupat estratègies peculiars per a sobreviure. Molts dels mecanismes defensius han passat desapercebuts: camuflatge, mascarades, mimetismes i senyals d’advertiment. Què ens poden explicar de l’evolució de les plantes?

Durant la primavera del confinament, vam celebrar Les Veus Científiques.

• Dimecres 20 de maig 2020. Crisi climàtica, energètica i ara també sanitària. La rebel·lió de la natura?
  Mariano Barriendos. Doctor en Geografia i Història. Professor d’Història Moderna i les seves línies de recerca són la Paleoclimatologia, la reconstrucció d’episodis meteorològics extrems i riscos naturals.
  Antonio Turiel. Doctor en física teòrica, treballa com a científic a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i responsable del blog “The Oil Crash“.
  [A la crònica hi trobareu la gravació.]
• Dimecres 10 de juny 2020. La traçabilitat de la pandèmia amb les dades, possibilitats i riscos
  Frederic Bartumeus, investigador ICREA del CEAB -CSIC-CREAF
  Karma Peiró, periodista especialitzada en Tecnologies de la Informació
  [A la crònica hi trobareu la gravació.]

Tardor: Fauna diversa
Volem dedicar els cafès de tardor a diversos grups d’éssers vius; els que han colonitzat la ciutat quan hem estat reclosos, a altres grups zoològics que han estat estigmatitzats, quan en realitat són fascinants per la seva biologia i la seva ecologia. I com també és l’any dedicat a la Sanitat Vegetal, coincidint amb la Setmana de la Ciència aprendrem com s’ho fan els paràsits per alimentar-se de les plantes.

• Dimecres 30 de setembre. El despertar de la ciutat durant la reclusió dels humans. Eloïsa Matheu, Sons de la Natura.
  En el temps en què els humans hem estat reclosos per evitar contagis durant la pandèmia, altra fauna ha ocupat part de l’espai que deixàvem obert. Hem estat conscients perquè hem sentit molt més el cant dels ocells. Ha estat la percepció per la baixada de la remor de la ciutat? Quins animals s’han sentit més? Han entrat a la ciutat animals que habitualment no hi entren?
  [A la crònica hi trobareu la gravació.]
• Dimecres, 21 d’octubre. Insectes per a tot arreu, per què? Marta Goula, Facultat de Biologia, UB
  Hi ha un ampli ventall d’organismes que anomenem insectes, que sovint trobem al nostre voltant tant en ambients rurals com urbans. Quines són les raons d’aquest èxit, que es palesen en què els insectes són aproximadament el setanta-cinc per cent de les espècies animals conegudes a la biosfera?
• Dimecres 18 de novembre. Com combatim les malalties de les plantes? Marc Valls, CRAG i UB
  Sota el lema “protegir les plantes per a protegir la vida”, les Nacions Unides (FAO) han declarat el 2020 Any Internacional de la Sanitat Vegetal per sensibilitzar la població de la importància de la salut de les plantes. Els conreus estan amenaçats per nombroses plagues i malalties, que han compromès i podrien tornar a comprometre la suficiència alimentaria de les poblacions humanes. Com s’estudien aquestes malalties? Com pot la recerca posar-hi remei?
• Dimecres 9 de desembre. La bona premsa dels ratpenats, Jordi Serra Cobo, IRBIO-UB
  S’acusa als ratpenats d’haver estat els primer reservori del coronavirus; però d’això fa molt de temps. A més, és l’activitat humana la que ha provocat la pèrdua d’hàbitats i biodiversitat. Al contrari de la imatge malèfica mal assignada, gràcies a la seva funció ecològica, els quiròpters són els millors reguladors de les poblacions d’insectes.
  [A la crònica hi trobareu la gravació.]