Hivern: Un món canviant
El món està canviant i molt ràpidament. No només la vida i l’aparent immutable geologia van canviant en el temps; sinó que la intervenció dels humans en el planeta els n’ha accentuat els canvis. Per no dir dels canvis que es poden imaginar per l’avenç de les tècniques en recerca. Aquest hivern llarg, arribarà fins a la primavera, però serà només per un any.
- Dimecres 16 de gener. Canvis en la Terra. Montserrat Torné, ICTJA-CSIC i RACAB
Desxifrar els processos profunds i superficials que tenen lloc en la Terra es cabdal per comprendre la evolució del planeta. Les plaques tectòniques interaccionen unes respecte a altres donen lloc a la formació de grans cadenes muntanyoses i oceans. De les plaques tectòniques, quines ens afecten a la península Ibèrica? I, com? I, perquè? - Dimecres 20 febrer. Canvis en els peixos. Lluís Tort, Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia, UAB
Classifiquem els peixos en un grup homogeni, però en realitat formen grups molt diferents, que poden viure a indrets insospitats i amb estils de vida ben diversos. Tot i això, els nous canvis també els provoquen altres modificacions. Quins han estat els canvis trobats més recentment entre els peixos? Com evoluciona el medi aquàtic i els organismes que hi viuen? - Dimecres 20 de març. Canvis en l’atmosfera. Javier Martín Vide, Institut de Recerca de l’Aigua (UB) i RACAB
En els passats trenta anys, l’atmosfera terrestre ha patit canvis en la composició química que s’han vist reflectits en la manifestació tèrmica, de precipitacions; és a dir, en el clima. El canvi climàtic es pot considerar un nou risc, què podem fer per a mitigar-ne els efectes? - Dimecres 10 d’abril. Canvis en la recerca, Núria Montserrat, Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
El treball conjunt de d’enginyers i biòlegs molecular han permès de pensar en el modelatge de malalties. La regeneració d’òrgans mitjançant cèl·lules mare, fan pensar en la bioimpressió d’òrgans en 3D i en fabricar laboratoris en un xip.
Primavera: Poblacions ocultes
En Biologia, entre els humans i els éssers vius hi ha poblacions que ens són ocultes. Per una banda, cal observació; de l’altra, les noves tècniques de laboratori i de seqüenciació desenvolupades en les darreres dècades ens les fan visibles.
- Dimecres 15 de maig. Les altres abelles, Javier Losarcos, professor de Biologia i col·laborador del CREAF
Quan pensem en les abelles, sempre pensem en l’abella de la mel. Però d’abelles la gran major part no són com ni viuen com elles. Busquen forats, tallen fulles, agafen reïna, son solitàries, fan envans de fang … Quina «feina» fan a la natura? Com podem contrarestar el seu declivi? - Dimecres 12 de juny. Humans ocults, Òscar Lao, CNAG-CRG
Fins ara creiem que l’espècie humana havia estat diferenciada i aïllada genèticament des de la seva aparició. Les noves tècniques de laboratori i moleculars han permès de detectar que fins fa pocs centenars d’anys hi havia altres espècies humanes molt properes a nosaltres, de les quals a penes queda rastre fòssil. Com s’han trobat aquestes poblacions ocultes?
Tardor: Any internacional de la Taula Periòdica
El 2019 va ser declarat Any Internacional de la taula periòdica dels elements químics per l’Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO, perquè 1869 és considerat l’any de la descoberta del sistema periòdic de Dmitri Mendeléiev, un dels èxits més significatius de la ciència, en el que es basa l’essència no només de la química, sinó també de la física i de la biologia. Per això dediquem el trimestre a conèixer les propietats d’alguns elements que la componen.
- Dimecres 18 de setembre. Sobre la història del descobriment de l’oxigen i altres punts clau de la revolució química del segle XVIII. Aureli Caamaño, catedràtic de física i química de secundària
La teoria de l’oxigen sobre la combustió i la calcinació dels metalls proposada del químic francès Antoine Lavoisier va implicar el naixement de la química com a ciència moderna. - Dimecres 16 d’octubre. El nitrogen: element imprescindible per als éssers vius. Rossella Guerreri, Università di Bologna i CREAF, i Sara Marañón, CREAF
El nitrogen, l’element més abundant a l’atmosfera, té una importància vital en molts processos orgànics. Com és que disminueix en els ecosistemes terrestres? - Dimecres 20 de novembre. El carboni: de l’origen de la vida a la nanociència. Gerard Tobias Rossell, Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC)
L’estructura particular del carboni li confereixen propietats que el fan versàtil com per a ser l’element bàsic de la vida alhora que s’empra en les tecnologies més modernes. - Dimecres 11 de desembre. Elements de construcció i infraestructures, Antonio Aguado de Cea, Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB)-UPC
Les particularitats d’alguns elements químics han permès d’emprar-los com a materials per a fer els habitatges que ens donen refugi i les infraestructures per on ens desplacem.
