Hivern: Un món canviant

El món està canviant i molt ràpidament. No només la vida i l’aparent immutable geologia van canviant en el temps; sinó que la intervenció dels humans en el planeta els n’ha accentuat els canvis. Per no dir dels canvis que es poden imaginar per l’avenç de les tècniques en recerca. Aquest hivern llarg, arribarà fins a la primavera, però serà només per un any.

  • Dimecres 16 de gener. Canvis en la Terra. Montserrat Torné, ICTJA-CSIC i RACAB
    Desxifrar els processos profunds i superficials que tenen lloc en la Terra es cabdal per comprendre la evolució del planeta. Les plaques tectòniques interaccionen unes respecte a altres donen lloc a la formació de grans cadenes muntanyoses i oceans. De les plaques tectòniques, quines ens afecten a la península Ibèrica? I, com? I, perquè?
  • Dimecres 20 febrer. Canvis en els peixos. Lluís Tort, Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia, UAB
    Classifiquem els peixos en un grup homogeni, però en realitat formen grups molt diferents, que poden viure a indrets insospitats i amb estils de vida ben diversos. Tot i això, els nous canvis també els provoquen altres modificacions. Quins han estat els canvis trobats més recentment entre els peixos? Com evoluciona el medi aquàtic i els organismes que hi viuen?
  • Dimecres 20 de març. Canvis en l’atmosfera. Javier Martín Vide, Institut de Recerca de l’Aigua (UB) i RACAB
    En els passats trenta anys, l’atmosfera terrestre ha patit canvis en la composició química que s’han vist reflectits en la manifestació tèrmica, de precipitacions; és a dir, en el clima. El canvi climàtic es pot considerar un nou risc, què podem fer per a mitigar-ne els efectes?
  • Dimecres 10 d’abril. Canvis en la recerca, Núria Montserrat, Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
    El treball conjunt de d’enginyers i biòlegs molecular han permès de pensar en el modelatge de malalties. La regeneració d’òrgans mitjançant cèl·lules mare, fan pensar en la bioimpressió d’òrgans en 3D i en fabricar laboratoris en un xip.

Primavera: Poblacions ocultes

En Biologia, entre els humans i els éssers vius hi ha poblacions que ens són ocultes. Per una banda, cal observació; de l’altra, les noves tècniques de laboratori i de seqüenciació desenvolupades en les darreres dècades ens les fan visibles.

  • Dimecres 15 de maig. Les altres abelles, Javier Losarcos, professor de Biologia i col·laborador del CREAF
    Quan pensem en les abelles, sempre pensem en l’abella de la mel. Però d’abelles la gran major part no són com ni viuen com elles. Busquen forats, tallen fulles, agafen reïna, son solitàries, fan envans de fang … Quina «feina» fan a la natura? Com podem contrarestar el seu declivi?
  • Dimecres 12 de juny. Humans ocults, Òscar Lao, CNAG-CRG
    Fins ara creiem que l’espècie humana havia estat diferenciada i aïllada genèticament des de la seva aparició. Les noves tècniques de laboratori i moleculars han permès de detectar que fins fa pocs centenars d’anys hi havia altres espècies humanes molt properes a nosaltres, de les quals a penes queda rastre fòssil. Com s’han trobat aquestes poblacions ocultes?

Tardor: Any internacional de la Taula Periòdica

El 2019 va ser declarat Any Internacional de la taula periòdica dels elements químics per l’Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO, perquè 1869 és considerat l’any de la descoberta del sistema periòdic de Dmitri Mendeléiev, un dels èxits més significatius de la ciència, en el que es basa l’essència no només de la química, sinó també de la física i de la biologia. Per això dediquem el trimestre a conèixer les propietats d’alguns elements que la componen.

Print Friendly, PDF & Email