Hivern: El canvi global
Es parla molt del canvi climàtic, però en realitat caldria parlar de canvi global, ja que l’activitat humana deixa empremta en moltes facetes de l’entorn. Les grans infrastructures modifiquen el paisatge; els residus que generem s’escampen arreu. Molts punts de vista ho estudien, com veuen el canvi global els científics? Com el veuen els artistes?
- Dimecres 10 de gener: «Després de la fi del món», José Luis de Vicente, periodista i comissari de l’exposició
«Després de la fi del món» és una exposició sobre la transformació de la Terra en el planeta Antropocè. A través de vuit instal·lacions, artistes, filòsofs, arquitectes i científics ens expliquen històries i estratègies per a sobreviure en el món que ha de venir. El seu comissari ens explicarà per a què serveix una exposició per generar debat social.- Vinculat al cafè científic, proposem una visita a l’exposició al CCCB (Montealegre, 5) dimecres 7 de febrer a les 18h (trobada al pati central).
- Dimecres 21 de febrer: El canvi global en els llacs de muntanya, Jordi Catalan, CREAF
El clima mundial ha evolucionat sempre de manera natural, però darrerament proves obtingudes d’arreu revelen que hi ha un nou tipus de canvi climàtic. Com es reflecteixen els canvis del passat i els de l’actualitat en els llacs de muntanya? Quins altres efectes es troben en aquests ecosistemes sentinella a llarga distància? - Dimecres 21 de març: Un mar de plàstics, Anna Sànchez Vidal, Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà
La utilitat dels envasos de plàstic a casa es tradueix en residus de lenta degradació, que s’acumulen en l’oceà on generen grans «illes» de deixalles. La roba que vestim, els cosmètics que ens poleixen i altres productes estan formats per microplàstics, que van al mar i entren en el cicle alimentari. Què comporta tot plegat a la flora i la fauna marines.
Primavera: Noves finestres de coneixement en Biologia
Els canvis de pensament en ciència han estat moltes vegades associats a canvis en tecnologia. En les darreres dècades, les noves tècniques de càlcul, de mesura, d’exploració han permès estudiar els fenòmens biològics de formes impensables fins aleshores. I s’han obert noves finestres de coneixement.
- Dimecres 18 d’abril. Per què els mateixos gens fan coses diferents? Maria Dolors Piulachs, IBE (UPF-CSIC)
Es coneix que la informació genètica es guarda en el DNA i que les executores de les funcions són les proteïnes. La bioinformàtica, la seqüenciació massiva i l’anàlisi de les dades obtingudes permet de comprendre els mecanismes. Estudiant organismes model, com la panerola, pot explicar com funcionen els organismes i perquè els mateixos gens fan coses tan diferents. - Dimecres 16 de maig. Com la física regula el nostre cos? Pere Roca-Cusachs, IBEC
Diverses parts del nostre cos tenen diversa consistència. I la consistència és una mesura física. Com intervenen les forces mecàniques en els processos biològics? Com es tradueixen a les cèl·lules les relacions de força que ens permeten de caminar o de mantenir-nos erts? Com les forces poden canviar la concentració química? - Dimecres 20 de juny. Energia i temperatura corporal. Rosalia Rodríguez, Ciències Bàsiques, Medicina-UIC
De fa temps se sabia que els mamífers tenim dues menes de greix, el blanc i el marró. El blanc bàsicament emmagatzema energia, mentre que el marró genera calor. Darrerament s’ha vist comportament diferents segons el pes dels individus. En quin moment el nostre cos deixa de gastar l’energia necessària per evitar l’excés de pes?
Tardor: Com s’organitza la vida
La vida s’organitza seguint patrons diferents segons el nivell d’organització en què ens fixem. Les cèl·lules, els organismes, les poblacions i les societats segueixen obligatòriament normes diferents, de vegades, desendreçades. Quines són? En alguns casos, com pot intervenir el coneixement per organitzar l’entorn i millorar la qualitat de vida de les persones i de les poblacions en general?
- Dimecres 19 de setembre. Com s’edita la informació genètica? Marc Güell, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, UPF
Atès que coneixem l’organització del nostre genoma, podem pensar a editar-lo per desenvolupar noves teràpies gèniques. Quin és l’estat actual i quin impacte social pot tenir aquesta intervenció? Anant més enllà, es podrien recuperar espècies extintes? Podem pensar a fabricar vida sintètica? - Dimecres 17 d’octubre. Com s’organitza un individu? Cristina Pujades, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, UPF
Durant el desenvolupament, a partir d’una sola cèl·lula apareixerà un organisme. Com s’estructurarà? Quins són els patrons que segueix un embrió? Com sorgeixen els diferents òrgans dels sentits que ens permeten de conèixer el nostre entorn? Com s’organitzen les diverses parts per a que cada cosa vagi al seu lloc? - Dimecres 21 de novembre. Com es conserva la població de peixos en un riu? Noëlle Fabre, doctora en Biologia i professora a la UB i a Blanquerna.
Fa trenta anys, el Besòs era un dels rius més contaminats d’Europa. Gràcies a tasques de recuperació, avui és un hàbitat més amable per a la flora i fauna aquàtica. L’anguila, que es reprodueix al Mar dels Sargassos, es pot trobar al tram baix del riu on creixerà durant uns anys, fins a plantejar de nou el llarg viatge. - Dimecres 12 de desembre. Com s’organitza un hàbitat sostenible? Francesc Muñoz, professor de Geografia Urbana i director de l’Observatori de la Urbanització, UAB
Els humans hem construït ciutats per a la nostra seguretat i confort. Però la manca de planificació global ha fet que hagin esdevingut incòmodes i, segons quins paràmetres, insalubres. Com podem recuperar els entorns urbans que hem transformat? Quina relació han de tenir les ciutats en el paisatge? com el paisatge «natural» entra en la ciutat?
