Hivern: Diferents formes de mirar la ciència
Gràcies al coneixement científic, els humans hem arribat a aconseguir uns nivells de qualitat de vida impensables per als nostres avantpassats. La ciència i la tecnologia han tingut i tenen molt a veure en la millora de les nostres condicions de vida en tota mena d’àmbits. Què hi ha rere l’augment de coneixement científic? Com arriba a la ciutadania? Com els mitjans de comunicació més populars hi contribueixen?
- Dimecres, 20 de gener. Què és això que anomenem ciència? Anna Estany. Professora de lògica i filosofia de la Ciència, UAB
Com fa augmentar el coneixement? Quina és la fascinació que provoca fer-lo créixer? Quins han estat els canvis més rellevants en el pensament científic? Com han influït en la nostra forma de viure i de pensar? - Dimecres, 17 de febrer. De què parlem, quan parlem d’escepticèmia? Gonzalo Casino, periodista científic, director d’Escepticèmia
En Medicina, especialment, el coneixement científic ha millorar l’esperança i la qualitat de vida. A quins reptes s’enfronta la transmissió del coneixement des dels científics fins a la població? Com s’arriba a distingir el gra de la palla? - Dimecres, 16 de març. Com el cinema i la televisió col·laboren en la transmissió del coneixement científic?Carlos Tabernero. Professor del Centre de Història de la Ciència, UAB
Com s’ha popularitzat la ciència l’Espanya contemporània? Com han contribuït els discursos dels professionals? Com contribueixen el cinema i la televisió en els processos de popularització de la ciència, la medicina i la tecnologia del segle XX?
Primavera: Transicions
Les entitats més petites sovint s’han combinat entre elles per formar entitats més grans. El pensament s’ha fet més complex per comprendre l’Univers. En la natura, les transicions han originat l’aparició de propietats i capacitats noves molt per damunt de les originals. La transmissió del coneixement ha propiciat transicions en el comportament
de les persones.
- Dimecres, 13 d’abril. Les transicions biològiques. Iñaki Ruiz-Trillo, Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), ICREA
Tractarem d’entendre com els organismes unicel·lulars es van convertir en multicel·lulars. Comparant els genomes dels parents unicel·lulars més propers dels animals multicel·lulars, podrem tenir una idea més clara de com era l’ancestre unicel·lular que va donar a lloc a tots els animals, incloent-nos nosaltres, els humans.
Organismos modelo (video) - Dimecres, 18 de maig. Les transicions del coneixement. Agustí Nieto-Galan, Centre d’Història de la Ciència(CEHIC), UAB.
Com ha canviat el coneixement de la natura al llarg de la història? Es un procés acumulatiu, de progrés inqüestionable, o més aviat un camí traumàtic, ple de ruptures, controvèrsies i revolucions? Podem separar el nostre coneixement de la natura del de la societat? La història de la ciència mira de respondre aquestes preguntes.
El matrimoni de la química : a partir del quadre de David del matrimoni Lavoisier, 1788 (vídeo) - Dimecres, 15 de juny. Les ones gravitatòries. Roberto Emparan, Departament de Física Fonamental, ICC-UB-ICREA
El cataclisme generat per la fusió de dos forats negres fa més de mil milions d’anys va crear una descomunal onada d’oscil·lació en la geometria de l’espai-temps, que ha arribat ara a la Terra. La troballa ha confirmat una predicció de Einsten, i obre la possibilitat d’estudiar l’univers mitjançant ones gravitacionals, anàlogues al so, i no només amb la llum com fins ara.
Pessics de ciència: 100 anys de relativitat (vídeo)
Cafès científics de tardor: Volar
Enguany hem pensat a dedicar la tardor a xerrar i aprendre sobre diferents qüestions relacionades amb la possibilitat de volar. Relacionarem el vol dels ocells amb el vol dels humans gràcies a la tecnologia. I, finalment, clourem el trimestre volant des del sofà, amb
fàrmacs.
- Dimecres, 21 de setembre: Les fantàstiques migracions dels ocells. Sergi Sales, ornitòleg
Els ocells estan especialment dotats per volar i gairebé tots ho fan. Alguns volen distàncies curtes, altres passen la vida volant en trajectòries espectaculars. Per on passen? Com es detecten les rutes migratòries? Tots els ocells volen igual, en què es distingeixen els
tipus de vol? - Dimecres, 19 d’octubre: La conquesta de l’espai. Carme Jordi Nebot, física, Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC)
Volar més enllà de l’estratosfera és possible, com ho va somniar la ciència ficció. Quina necessitat hi ha d’observar des de l’espai? Què es pot fer i què no es pot fer des de la Terra? Quins són els projectes més rellevants? Com se gesta un projecte espacial? Quins són els
avantatges i els desavantatges dels vols tripulats?
Setze científiques catalanes (exposició). - Dimecres, 16 de novembre: Per què volen els avions? Josep Losantos, pilot comercial d’avió i enginyer tècnic industrial
En pujar els avions, molts de nosaltres ens preguntem com és que poden volar. Què fa que un aparell carregat de persones sigui capaç de mantenir-se enlairat? Com ha d’estar dissenyat per aprofitar els fluxos d’aire? Quina és la força de l’aire? Com assoleixen la velocitat necessària? Quines formes de volar tenen els avions? - Dimecres, 14 de desembre: Volar amb fàrmacs. Marta Torrens, psiquiatra, Parc de Salut Mar-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM)
Una altra forma de volar ens la proporciona l’efecte d’alguns fàrmacs al cervell. Quina mena de substàncies ho aconsegueixen? Com aconsegueixen arribar al cervell? Quina empremta hi deixen? Per què creen addiccions? Per què han existit des de sempre els psicotròpics i per què també els animals en fan ús?
