Hivern: Un viatge des dels orígens
Les qüestions que tenen a veure amb l’origen de la vida i de la nostra pròpia espècie humana sempre han estat font de curiositat i especulació per a tots nosaltres. Són una de les preguntes més recurrents en totes les disciplines, sobre tot de la biologia i la filosofia natural: d’on venim? Aquest trimestre us proposem una visió moderna, sota el punt de
vista científic, per comprendre els nostres orígens i l’evolució que hem seguit per explicar el present.
- Dimecres, 22 de gener. L’aprofitament de recursos vegetals. Pere Puigdomènech, Centre de Recerca en Agrigenòmica (Crag) CSIC-IRTA-UAB-UB
Per supervivència, els humans obtenen aliment de l’entorn. Abans de l’agricultura i la ramaderia eren caçadors i recol·lectors. Quins van ser els primers vegetals cultivats? I, els primers animals domesticats? Com ha evolucionat la seva gestió, fins a l’actualitat? - Dimecres, 19 de febrer. L’arbre dels humans. Jaume Bertranpetit, Universitat Pompeu Fabra
Per a recompondre els nostres orígens es fan servir tècniques paleontologies, és a dir, l’estudi d’ossos, i tècniques genètiques. Què ens diuen cadascuna? Com vam arribar a la diversitat humana actual? Es mantindrà aquesta diversitat en la nova situació tecnològica? - Dimecres, 19 de març. Els primers habitants de la Terra. Carles Pedrós-Alió, Institut de Ciències del Mar
Després de la formació de la Terra va aparèixer la vida. Quins van ser els primers organismes? Com eren aquests organismes? Encara els podem conèixer? Quina influència van tenir en el planeta? Com classifiquem els
éssers vius des del punt de vista de l’evolució?
Primavera: Una ullada al que ha de venir
Sabem que la ciència és el coneixement i la tecnologia, l’aplicació. Però, al seu torn, la tecnologia torna a ser una forma de mirar més enllà i aportar nou coneixement. Aquest trimestre volem fixar-nos en tres línies de recerca, que ens acostaran tres realitats molt diferents, que ens han de canviar en el futur la forma com comprenem i com ens relacionem amb el món.
- Dimecres 9 d’abril. Robots exploradors. Jordi Torra, Departament d’Astronomia i Meteorologia, UB; Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)
El desembre passat, va enlairar-se el satèl·lit de la Missió Gaia, una missió de l’ESA dirigida a produir el mapa 3D més exacte de la Via Làctia fins ara i que pot revolucionar l’astrofísica per la seva precisió. Què ens explicarà de la nostra galàxia? Com rebrem la informació de tant lluny? - Dimecres 21 de maig. Robots humanoïdes. Carme Torras, Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC
Els robots són entitats virtuals o mecàniques artificials que, per la seva aparença dóna la sensació que tinguin un propòsit propi. Alguns imiten, fins i tot, els humans. Com s’hi veuen? Com aprenen? Per què han de tenir autocontrol? Seguirem els humans essent humans en l’era dels robots? - Dimecres 11 de juny. Màquines de llum. Romain Quidant. ICFO (Institut de Ciències Fotòniques)
La fotònica és la ciència de la llum i de les tecnologies basades en la llum. Des de fa més anys que no creiem, de Barcelona miren d’aplicar la llum per a fer accions que no haguéssim ni pensat: pinçar i moure elements microscòpics, per exemple. Però també moltes coses més. Quines? No ho podem ni imaginar!
Tardor: Què cal per a fer un humà?
En el genoma portem les instruccions per a fer un humà. Però, com es fa un individu a partir de la primera cèl·lula? Com s’arxiva el genoma en les cèl·lules? Com es llegeix per aconseguir la diversitat cel·lular que tenim? I, a qui més necessitem per a completar les nostres funcions?
- Dimecres 17 de setembre. De les instruccions a l’individu. Fernando Giráldez, Universitat Pompeu Fabra
Com, a partir del genoma es desenvolupa un individu? Què apareix primer, el cap o la cua; el ventre o el llom? Quina jerarquia hi ha en la formació d’òrgans? Quin es forma primer? Per què tenim peces repetides? Quin sentit és el primer de formar-se?
Fernando Giráldez a El problema de Gettier (La Xarxa Televisió) - Dimecres 15 d’octubre. L’empaquetament del material genètic. Marc Martí-Renom, CNAG, CRG
El genoma amb les instruccions per a fer un ésser viu, està en totes les
cèl·lules del nostre cos. Per a caber-hi, està compactat, però
desconeixem com es controlen els plegaments. Com es pot conèixer
l’organització tridimensional del genoma? I de les molècules que el
regulen? - Dimecres 19 de novembre. La diversitat cel·lular. Miguel Beato, investigador del CRG
Com sap una cèl·lula si s’ha de transformar en múscul o en neurona?
Doncs, a partir de mecanismes epigenètics que modifiquen el seu material
genètic. Aquests mecanismes, que difereixen segons la vida que duu
l’individu, poden provocar que algunes cèl·lules perdin el control
provocant un càncer.
Entrevistes a Miguel Beato, per Bru Papell, a Omnis Cellula; i per Miguel Mediavilla a Es Materia. - Dimecres 10 desembre. Els altres participants. Francisco Guarner, Cap de Servei de Fisiopatologia Intestinal, Hospital Vall d’Hebron
El conjunt de microorganismes que tenim en el nostre cos podria ser
considerat un òrgan més, format per bilions de microbis que, en total
pesen més d’un quilo. I, sense ells, no podríem viure. Tot i això, són
més desconeguts que els organismes de les fosses abissals.
Francisco Guarner a Càpsules de ciència (Associació per a la Divulgació de la Ciència).
