Hivern: Altres mons en aquest
Estem tenint uns dies moguts, sembla que es fa nova escorça… I no només ho detectem en la terra sinó també en la societat. S’obren nous horitzons i per això volem tractar aquest trimestre sobre aquests nous mons. Proposem dues vetllades d’història natural i una altra
d’història demogràfica.
- 25 de gener: Sota la pell de l’oceà: la vida extrema. Isabel Ferrera, Institut de Ciències del Mar, CSIC / Facultat de Biociències, UAB
Desconeixem una gran part dels organismes que viuen en el món marí, i, més, del món microscòpic. Però sabem que hi ha vida en condicions on semblaria impossible. Què sabem dels extremòfils?
Nota: Excepcionalment, el cafè científic del gener no serà el tercer dimecres de mes, sinó el quart. - 15 de febrer: Naixerà una nova illa? Joan Martí, Institut Jaume Almera, CSIC
Prop de El Hierro hi ha una afloració submarina de material que, a banda de provocar terratrèmols, pot provocar l’aparició d’una nova illa. Com ha anat? - 21 de març: Canviar d’estat, canviar de món: cinc segles d’història demogràfica. Anna Cabré, Centre d’Estudis Demogràfics
Com podem conèixer la posició social a través de les partides de matrimoni? Veurem el cas de Barcelona, entre 1451 i 1905, i ens centrarem en les parròquies de Sarrià.
Primavera: Com és el nostre cervell, com interpreta?
Enguany se celebra l’any de les neurociències a l’estat espanyol, per això volem dedicar-n’hi un trimestre, la primavera. És apassionant conèixer l’òrgan que ens diferencia dels altres animals: el cervell. El cervell és l’especialització de la nostra espècie; però, com es desenvolupa? Com evoluciona? Com envelleix? Com ens relacionem amb
l’entorn?
- 18 d’abril: Com estudiem el nostre cervell? Isidre Ferrer, Hospital Universitari de Bellvitge-Universitat de Barcelona.
Molts segles menystinguda la seva importància com a òrgan de memòria i de cognició, protegit i amagat dins el crani, com hem pogut arribar a conèixer com és el nostre cervell? Quines eines ens expliquen el seu funcionament? Més informació. - 16 de maig: Com va evolucionar el nostre cervell? Lourdes Fañanás, Biologia UB-CIBERSAM
Com hem arribat a tenir el cervell més desenvolupat entre tots els animals? Quina relació hi ha entre la mesura del nostre cervell i un naixement prematur? Quina relació existeix entre el cervell i l’ambient on es desenvolupa? Més informació. - 13 de juny: Qui era i què va investigar Santiago Ramón y Cajal. Elvira Rocha Barral
Per acabar l’any de les neurociències l’historiadora de la Ciència (experta en Ramón y Cajal) ens va explicar qui i com era el que es podria dir l’únic nobel espanyol i quina va ser la recerca que va fer. Més informació.
Tardor: Comprendre l’entorn
Volem dedicar aquest trimestre a obtenir eines per observar el nostre entorn i comprendre’l. Accions tan diferents com llegir un diari, observar el nostre entorn natural, mirar al cel o una bassa tenen en comú la utilització de la sagacitat per desvetllar indicis que ens poden revelar claus que ens situïn en el temps, l’espai i la dimensió. Per acabar el trimestre, veurem com s’exploren vies per a obtenir noves solucions amb aquests canvis de dimensió, amb la nanotecnologia.
- Dimecres 19 de setembre: Com estudiem el clima del passat? Isaac Casanovas. Institut Català de Paleontologia
Fa cinc mil anys, la plana de Barcelona com era? I fa cinc milions? I fa vint-i-cinc? Quins detalls ens poden fer pensar en el clima que hi havia a Catalunya en el passat? - Dimecres 17 d’octubre: Com captem les dades numèriques? Les xifres als diaris. Frederic Udina, director de l’Institut d’Estadística de Catalunya
Tenim una incapacitat natural per desenvolupar-nos entre xifres? Davant de dades estadístiques sovint fem interpretacions errònies: si l’any passat no em va tocar la loteria, tinc més possibilitats que em toqui aquest?
http://www.accc.cat/index/sondeosateneucronica?sz=1600,900,720,780 - Dimecres 21 de novembre: Com comprenem les magnituds? Del telescopi al microscopi. Víctor Grau, Universitat de Vic
Les grans dimensions se’ns escapen, com comparem el Sol amb la Terra, tenim noció? I la distància? I, quan, per comptes d’anar en línia recta, els objectes giren? I la mesura del pas del temps?
http://www.physics.cat - Dimecres 12 de desembre: Les mesures més petites: la nanotecnologia. Jordi Fraxedas, Centre d’ Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2)
Fa temps que molts investigadors busquen la forma d’explorar el nostre organisme per dins. I, si pot ser, per guarir-lo. La nanotecnologia ens ha obert un espectre de possibilitats fantàstiques per poder veure dins nostre, guarir-nos, fabricar materials súper-resistents… com poden aparèixer propietats noves?
