Hivern: Any de l’Astronomia
- 20 de gener: Mirar amunt a la nit. Pere Closas, Agrupació Astronòmica de Barcelona (Aster)
Des de temps immemorials l’astronomia ha estat una ciència d’aficionats. Fins i tot ara, són aficionats els qui descobreixen nous fenòmens en el cel de la nit. En farem una mica d’història i parlarem sobre constel•lacions, estrelles, meteorits…
Molts astrònoms aficionats sobre tot de principis del segle XX han mort aviat: s’havien abrigat poc les nits d’observació a l’hivern. Caldrà que ens abriguem, perquè, si el temps ho permet, farem una observació. - 17 de febrer: Comprendre l’univers. Ignasi Ribas, Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC)
Els astrofísics, des d’on fan les seves observacions? On es troben els observatoris més importants? Per què? Com són els nous telescopis? Què veiem en observar el cosmos? Com està estructurat? I, el nostre Sistema Solar, com és?N’hi ha d’altres? Poden estar habitats? Quina és la possibilitat de trobar vida intel·ligent? Què és el programa SETI (Searching Extra Terrestrial Intelligent Life)? - 17 de març: L’estructura íntima del cosmos. Matteo Cavalli-Sforza, Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)
Com està fet el nostre cosmos? Quan es fa formar? I, sobre tot, com? Què va passar en els primers segons després del Big Bang? De les petites partícules a les més grans. Com estudiem l’estructura més íntima de la matèria? Com és feta? Per a què serveix? Per què calen grans infraestructures? Com tenim notícia de les partícules que componen el cosmos? Com sabem que l’univers s’expandeix?
Primavera: Any de la Biodiversitat
- 21 d’abril: Allò que el vent s’endugué. Anna Àvila, CREAF-Unitat d’Ecologia, UAB
Com pot haver intercanvi de biodiversitat entre regions allunyades? Quin és el paper dels vents? El cas de les papallones.
ATENCIÓ: Per un imprevist familiar de darrera hora, s’ajorna el cafè científic sobre:
En la diferència rau la riquesa. Joan Pino, CREAF-Unitat d’Ecologia, UAB
Si només necessitem gallines i vaques, ¿per què hem de suportar els mosquits? ¿Quina diversitat biològica es coneix? ¿Quina es desconeix? Per què és interessant preservar-la? Vivim la sisena extinció? Quines mesures es prenen per eludir-la? - 19 de maig Més que rates i coloms. Margarita Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona
Una ciutat com Barcelona sembla un espai erm de natura; però, és així? Cóm s’observa la biodiversitat d’una ciutat? Quines observacions i quina recerca es fa en una ciutat? Quin sistema de relacions ecològiques s’observa? - ATENCIÓ Dimarts15 de juny: Polifacètic món minúscul. Mercè Piqueras, presidenta de l’ACCC
Existeix un microcosmos que desconeixem perquè no el podem apreciar a ull nu. Un microcosmos que en sol fer la vida més fàcil. Com ens ajuda aquest món microscòpic? Hi ha algun lloc on no creixin bacteris?
Tardor: El reflex de l’entorn. Eppur si muove
Ens hem cregut sempre únics. A Galileu no li va costar la pell, però gairebé, explicar que la Terra no era el centre de l’Univers, sinó que girava entorn el Sol. A Darwin, greus acusacions el van turmentar perquè va posar els humans en l’escala zoològica. Però, quan ens hem situat en el nostre lloc, hem sortit guanyant; perquè compartir les lleis de la natura ens facilita el coneixement de nosaltres mateixos. Aquest trimestre volem que ens expliquin com ens reflectim en el que ens envolta? Podem mirar la realitat a través d’un mirall?
- 22 de setembre: El nostre reflex en l’entorn. Joan Pino, CREAF-UAB
El nostre paper en la natura té clarors i foscors. Què ens reflecteix la complexitat del nostre entorn natural? Com l’estudiem? Ens fem un entorn a mesura? Què vol dir que en banalitzem la seva complexitat? - 20 d’octubre: De cucs i mosques, fins a peixos i ratolins. Cristina Pujades, Universitat Pompeu Fabra
Què tenim en comú els humans amb la mosca, el peix, el ratolí i el cuc? Podem aprendre sobre els mecanismes d’envelliment, demència i resposta immunitària estudiant el desenvolupament embrionari de mosques i cucs? - 17 de novembre: Eclipsis i reflexos del nostre cervell. Ignacio Morgado, UAB
El nostre cervell integra la informació que rep de diverses fonts i la contrasta amb els recursos que ofereixen les nostres capacitats de recordar i aprendre. Com podem potenciar l’aprenentatge i la memòria?
Per a concloure l’any de l’astronomia, el cafè científic del 15 de desembre es va transformar en el passis del documental Universo extremo, que va estar dirigit per Ma. Teresa Soto-Sanfiel, professora titular del Departament de Comunicació Audiovisual i
Publicitat I, de la UAB; i produït per José Ignacio Latorre, catedràtic de física teòrica de la UAB i director del Centro de Ciencias de Benasque Pedro Pascual. Es tracta d’un documental de 26 min que presenta cóm un raig gamma arriba a la Terra i és detectat pel Telescopi Màgic, situat en la cresta del Roque de los Muchachos, a l’illa de La Palma.
