El 2007 que comença és l’any internacional Linné. Perquè el mes de maig farà 300 anys que va néixer a la ciutat sueca d’Uppsala,un dels naturalistes més grans de la història: Carl von Linné. Però, què va fer Linné per merèixer que li dediquem un any? Doncs, va proposar un únic nom per als animals i les plantes. Nom amb que es van poder entendre tots els naturalistes del món.
Un peix o una planta podien tenir un nom diferent a dos pobles distants pocs quilòmetres. El problema s’havia agreujat més encara amb les exploracions geogràfiques: contínuament es descobrien espècies d’animals i plantes als que calia posar nom.
‘Si ignores el nom de les coses, desapareix també el què saps d’elles’. Va dir Linné.
I en un viatge a Lapònia, la seva mirada científica el va fer trobar la solució: el nom havia de tenir en compte la filiació, és a dir, l’origen. I va proposar un sistema binomial per a tots els éssers vius, un sistema que incloïa nom i cognom. Nom de gènere, com a cognom; nom d’espècie, com a nom. Ell mateix va nomenar moltíssims éssers vius. De fet, encara avui, molts noms acadèmics solen incloure al final una inicial ‘L’, abreviatura de Linné. Vol indicar que va ser ell qui els va nomenar.
El sistema binomial de classificació, descrit al llibre Systema Naturae, va ser ràpidament acceptat per tots els científics, atesa la facilitat d’ús. I així, en agraïment a la seva bona pensada, l’any que ara comença es dedica al botànic, metge, zoòleg i geòleg suec: és l’any internacional Linné.
A Barcelona, enguany se celebrarà, a més del tricentenari de Linné, el d’un altre naturalista no menys excel•lent: Georges-Louis Leclerc, comte Buffon. Buffon va ser un gran enciclopedista, que va recollir tot el coneixement del món natural d’aleshores en 36 volums!
I també, dins el marc de Barcelona ciència 2007, se celebrarà a l’Institut Botànic un homenatge al seu fundador: Pius Font i Quer. Font i Quer un dels botànics més importants de Catalunya, va estudiar la flora la península Ibèrica i del Nord d’Àfrica. I va escriure notables llibres de botànica.
Podríem preguntar-nos: per a què serveix dedicar un any a un personatge?
Doncs, l’objectiu és que es coneguin les seves idees i la seva herència científica. Com també per acostar l’entorn social i el moment històric en què va viure. És a dir, que la dedicació d’un any a un personatge hauria de servir per prendre consciència sobre la seva recerca i el seu llegat científic.
Així, doncs, durant l’any de tots aquests naturalistes no es parlarà només de noms d’animals i de plantes, sinó que s’aprofitarà per parlar de biodiversitat i conservació, de canvi climàtic…
… problemes actuals que afecten tots els éssers vius, que són provocats per una espècie que Buffon emparentà zoològicament amb els primats i Linné va nomenar Homo sapiens.
