Ciencia en Societat
CristinaJunyent @ Cosir i Repuntejar
CristinaJunyent@Facebook
CristinaJunyent@Twitter
CristinaJunyent@YouTube
Cristina Junyent Curriculum Vitae


Tesis: Biodemografía de la isla de El Hierro

1996. Universitat de Barcelona


Junyent (1996): Junyent (1996): Biodemografía de la isla de El Hierro. Una historia demográfica y genética de la isla del meridiano. Universitat de Barcelona (Índice)
Director: Jaume Bertranpetit
Tutora: Clara García-Moro
Tribunal: Josep Pons, presidente; Miquel Hernández, secretari; Augusto Abade, Universidade de Coimbra; Maria Cruz Giménez, Universidad de La Laguna; Oriol Vall, Universidad Autónoma de Barcelona
Calificación: Sobresaliente Cum laude por unanimidad

Biblioteca UB

El Hierro és una illa atlàntica, la més petita i allunyada de les Canàries.
L'arxipèlag va ser poblat des del nord de l'Àfrica per amazighs, que van mantenir la seva tecnologia neolítica fins que l'arxipèlag va ser redescobert i colonitzat per europeus, que els van traslladar sense solució de continuïtat a una societat de l'Antic Règim.
Aquest canvi social va ser acompanyat per un canvi demogràfic, ja que la població prehispànica va minvar notablement en el seu contacte amb els espanyols. Els aborígens canaris van patir amb el mateix rigor que els americans l'arribada dels europeus (Macías Hernández, 1992:33).
Durant els dos segles següents al redescobriment la població d'El Hierro es va mantenir escassa; no va ser fins a finals del segle XVI i principis del XVII quan la població va créixer. I, a partir del moment en què es va consolidar, les condicions de l'illa no van permetre l'absorció de més població, de manera que amb prou feines es registren entrades de gent forània.

En paral·lel, quan les Canàries van ser redescobertes el segle XV, van passar a ser terra de frontera. Però per poc temps, perquè el descobriment d'Amèrica les va situar a la cruïlla de tres continents connectats per un oceà, un espai obert amb un distintiu de mobilitat. Dels tres continents involucrats, un era de partida: Europa; un altre d'escala, l'Àfrica; i un tercer d'arribada, Amèrica.
Les destinacions van venir determinades pels corrents i els vents, que traçaven les rutes. Així, la història atlàntica és, en el sentit més ampli, la de la creació, destrucció i recreació de comunitats com a resultat del moviment, a través i al voltant de la conca atlàntica, de pobles, mercaderies, pràctiques culturals i idees (Elliott, 2010:14).

Tanmateix, l'illa d'El Hierro es va mantenir aïllada de les rutes comercials; no es va integrar al comerç de productes com la canya de sucre o el vi, que sí es conreaven i exportaven des d'altres illes de l'arxipèlag, com Gran Canària, Tenerife, La Palma o La Gomera. De manera que la població humana de l'illa ha vist afectada al llarg de la seva història per un fenomen d'aïllament més gran que altres illes de l'arxipèlag; per arribar a ella en transport regular cal passar per Tenerife i La Palma o La Gomera. Per tant es diu que ha estat afectada per un aïllament crònic derivat d'una doble o triple insularitat.

D'altra banda, el terreny agrest banyat per la broma o pentinat pels vents, i no massa generós, va condicionar als habitants de l'illa un desenvolupament agrícola pràcticament de subsistència. La cabana ovina es va desenvolupar prou per exportar alguna quantitat de llana. Aquestes condicions ajustades entre esforços i recursos mantenien la població vulnerable a gairebé qualsevol crisi. I quan les condicions es tornaven massa difícils, aquesta vulnerabilitat els empenyia a deixar l'illa, a emigrar.

Aquest caràcter perifèric i les difícils condicions de l'illa han marcat la població històrica amb una forta endogàmia i una elevada emigració, sobretot a Cuba i a Veneçuela. Mentre que la forma de vida a l'illa va romandre pràcticament invariable, ja que la població va tenir un comportament bastant similar des del redescobriment de l'illa per la població hispànica fins a temps molt recents. Van romandre amb les arades romanes i gairebé sense emprar diners fins que van arribar els tractors, en la dècada de 1960. La llum elèctrica no va ser general fins a la dècada següent.

D'aquesta població hem estudiat les partides matrimonials, des de 1625 fins a 1985, per l'accés als llibres de matrimoni que ens va permetre el Bisbat de La Laguna. D'aquests registres estem realitzant diversos estudis.